Esmenes a la Ponència Política del 28è Congrés d'ERC
- En aquest apartat publiquem les esmenes que hem elaborat des del Col·lectiu Primer d'Octubre a presentar per la militància per al plenari del 28è Congrés d'ERC. - Les posem a la disposició de tota la militància per tal de ser presentades, debatudes i votades en els respectius congressos comarcals. - Trobareu el paràgraf amb les modificacions marcades en vermell i a continuació amb el text definitiu. - Al final de cada document trobareu un enllaç per descarregar l'arxiu. - Recordeu que l'últim dia per a presentar-les és dimarts 19 a les 14h Si teniu dubtes podeu contactar amb nosaltres a través del mail: collectiu1docubre@gmail.com Paràgraf 120 de 204 DESCARREGAR PARÀGRAF 120 Paràgraf 121 de 204 DESCARREGAR PARÀGRAF 121 Paràgraf 123 de 204 DESCARREGAR PARÀGRAF 123 Paràgraf 189 de 204 DESCARGAR PARÀGRAF 189 Paràgraf 190 de 204 > DESCARGAR PARÀGRAF 190 Paràgraf 191 de 204 DESCARGAR PARÀGRAF 191 Paràgraf 192
La possibilitat de que la majoria de militants de ERC votin NO a la investidura de Salvador Illa comporta, necessariament, transformar en alternativa positiva la repetició de les eleccions al Parlament de Catalunya. I aquesta alternativa necessita ser pública i publicitada abans de les votacions respecte el pacte amb Salvador Illa.
ResponEliminaEn contra del que diuen la majoria d’opinadors, unes noves eleccions poden revifar ERC si és capaç de presentar un candidat i un programa adequat a la situació actual.
Comencem pel candidat, amb apunts de programa:
No haurà de ser necessariament un destacat militant d’Esquerra; potser inclús algú independent que estigui a l’entorn del partit. Ha de ser una home de prestigi i de acusada personalitat; el prestigi, tenint en compte que no serà massa conegut, només pot ser que intel•lectual. El seu acostament a ERC ha de haver sigut relativament recent, per no carregar-se a les seves esquenes les irresponsabilitats que han portat Esquerra a l’actual situació. Ha de ser un poc conegut però no per la feina al partit o a l’Administració: ha de donar una imatge de renovació del partit.
Ha de tenir opinions personals, justificades econòmicament i social, que trenquin el típic discurs d’un polític. Per exemple, pot haver escrit i publicat la necessitat d’augmentar el salari mínim abans de que Podemos l’hagi apujat un 45% els últims anys (un 30% si tenim en compte la inflació). Pot haver argumentat que salaris baixos paguen uns impostos que no cobreixen les despeses en salut, escola i serveis socials i en conseqüència estem subvencionant un capitalisme explotador i sense futur a la Catalunya que volem.
Ha de conèixer bé els sectors econòmicament dominants però no ser esclau dels interessos d’aquets sectors com ho és en Illa, per exemple. Per citar un cas: ha d’haver estat en contra del Hard Rock; un dels arguments que pot haver utilitzat és que la industria ha de predominar respecte el turisme; pot haver constatat que La Garrotxa sense gaire turisme té un PIB superior a les comarques de mar que fa temps parlaven salat; i que com que els hotels (els de Hard Rock també, m’hi jugo un pèsol) pagaran salaris de misèria, els fills del país no hi aniran a treballar i l’emigració augmentarà a aquestes zones. Observeu que no ha d’atacar ni islamisme ni l’emigració, sinó constatar que amb salaris de misèria el país no avançarà.
També pot haver-se sorprès que els “economistes” “sociòlegs” i “politics” diguin que d’aquí a 20 anys necessitarem no sé quans milers de nous inmigrans, com si les dones catalanes no parissin i tant més si hi ha forts ajuts a la maternitat (només cal anar a França, per favor!). En Franco amb els “punts” que donava als casats amb fills va fer més política familiar que la inexistent d’en Pujol; aquest només aconsellava tenir molts catalanets.
Aquest candidat quasi providencial haurà de renovar els quadres del partit integrant el millor de totes les tendències i excloent els oportunistes que només pensen en una bon salari. Ha de tenir bon coneixement psicòlogic dels homes (i faig un sacrifici de les bones lleis lingüístiques –l’economia del llenguatge– i de les dones)
Podria continuar la descripció però en un primer moment em sembla suficient. Com llançar a l’opinió pública i al partit aquest futur candidat que no s’ha presentat? Cal trobar alguns intel•lectuals que el recolzin (penso fins hi tot amb en Julià de Jodar que recolza des de Puigdemont fins a la CUP) no calen molts en un primer moment, solament alguns que obliguin a la premsa a fer-ne ressò.
Només donant alternatives positives guanyareu el vot dels catalans. El que és cert és que ERC té un personatge que pot complir aquestes expectatives; només cal saber que es diu Miquel de nom. A treballar!